Primo Levi, jueu italià, va patir en els lagers alemanys les conseqüències de ser considerat com a inferior, i per tant eliminable per nociu, en el nou món que ens preparaven els nacionalsocialistes, "l'Übermensch". Un món de raça pura i ordre social. El relat que ens presenta a Si això és un home és esfereidor.
Aleksander Solcenitsyn, va patir els gulags soviètics. Era un individu molest; molest per un motiu insignificant, però objectiuvament enorme pels comisaris polítics socialistes, i necessitava ser "reeducat", per tenir lloc en aquest nou món, necessitava convertir-se en un home nou, l'Home socialista (новый советский человеk). Tota la seva lluita queda reflexada en dues obres fonamentals: pels qui no tinguin temps per a llegir, Un dia en la vida d'Ivan Denísovic; per als qui tenen més temps i interés, l'obra monumental sobre els lagers, Arxipèlag Gulag.
No és el lloc per entrar a discutir sobre l'origen. magnitud i finalitat dels camps de concentració totalitaris, el mateix PRimo Levi i Solcenitsyn no es posaven d'acord: reeducació /oi extermini. Els dos llibres però reflexen una realitat igual, fos a Auschwitz o fos a Kolyma. La lluita de l'home davant la dictadura, la barbàrie i la deshumanització per continuar sent home, encara que sigui en petits detalls, però encara la lluita per una cosa més important sobreviure tot un dia, per a tenir l'opció de l'endemà poder tornar a intentar, amb l'esperança d'un dia poder torna a ser un ésser humà.
